Selecciona el idioma
667 775 985
Llamanos ahora


NOTICIA


Artículo de Pere-Enric Barreda (UB), en catalán.




BENASSAL, CAPITAL CARLINA DEL SERRADOR

No fa massa, una Ruta de Cabrera, anunciada pertot arreu amb molta insistència, s’oblidava de Benassal, el segon bressol del carlisme valencià després de Morella. De fet, el militar tortosí no va dirigir cap combat important dins del terme del poble, però la seua relació amb Benassal i la seua gent és tan continuada i diversificada que, si repassem els motius pels quals figuren a la seua ruta “oficial” alguns pobles, el resultat de sumar-los és que, sempre després de Morella, també és Benassal el poble que té més recursos turístics relacionats amb Cabrera.

El recent llibre de Joan Josep Rovira, Rutas carlistas. Morella, Tortosa i Benassal, (Barcelona, Episteme, 2008) posa les coses i els pobles al seu lloc, tal com ja ho havien fet publicacions com el documentat llibre de Núria Sauch (Guerrillers i bàndols cicils entre l’Ebre i el Maestrat, del 2004), o les publicacions de Vicent Meseguer al Centre d’Estudis del Maestrat. I no sols ho fan els investigadors moderns, també els clàssics com mossén Josep Segura Barreda (al quart llibre de Morella y sus aldeas, editat pel Dr. Grau Monserrat), i mossèn Salvador Roig, cronista de Benassal al segle XIX, que va viure en primera persona els fets ocorreguts entre 1822 i 1860 i els descriu als seus escrits editats a Benassal (vol. 1, 1988, pp. 55-171). Així, sabem que el 1822 a Benassal es va aixecar la primera partida reialista del Maestrat, dirigida per Tomàs Miralles, que va acabar mort a la Teuleria de Sant Mateu. Però aviat van acudir caps com Carles Ulman, Roman Chambó i, sobretor, Rafael Sempere, que el febrer de 1823 van organitzar al Pla de Loreto l’exèrcit reialista que pocs mesos després va entrar a la ciutat de València. Entre els seus components trobem Josep Miralles “el Serrador” i Francés Soligó, amb una actuació molt important a la guerra següent. Ferran VII per un reial decret de 1825 atorgava a la vila de Benassal el títol de “Reialista”, i per aquest motiu s’hi van fer grans festes, presidides pel Governador de Morella, i es va organitzar un Batalló de Voluntaris Reialistes. A la mort del rei el 1833, aquest batalló, dirigit per Soligó, va anar a Morella a unir-se als sublevats dirigits pel baró d’Herbers. També va acudir el Serrador, que l’any següent seria nomenat Comandant General del regne de València, amb categoria de virrei, pel rei carlista Carles V. Entre 1835 i 1837 en Josep Miralles va fer de Benassal la seua capital instal•lant-hi una impremta, una junta de govern i una de sanitat, una fàbrica d’espases, un dipòsit de ferits de guerra i una sastreria d’uniformes. Aviat se li va unir el tinent d’alcalde, Vicent Barreda, denunciat per l’alcalde i dos regidors com a carlí, i que va patir l’incendi del seu mas de la Cova cremant-hi viva la seua sogra Marta Albert. En pocs anys arribaria a coronel i va participar a nombrosos combats. També se li va unir Ramon Fabregat “Buena”. Però el poble seguia a mans dels liberals fins que el mes d’agost de 1835, quinze dies després d’un atac en què morí Soligó, el van haver d’abandonar fins a 1840. La memòria oral encara conserva records dels carlins com l’entrada a Còrdova asclant a destralades una portella del mur, o la desfilada triomfal que va fer el Serrador (el 14 d’abril de 1837) portant un canó que havia pres a Vila-real, a la qual van acudir Cabrera i Forcadell. Però això tampoc no és prou per a incloure Benassal a la ruta de Cabrera, tot i que al tríptic apareix una il•lustració sobre aquest fet, on figura el Portal de Benassal (el de la Mola) com a lloc de reunió de Cabrera “y Cabecillas”. Cal precisar que la il•lustració és de Ramon Vidal i prové de l’edició catalana del llibre de Rovira abans esmentat. A més d’aquesta, Cabrera va sojornar nombroses vegades a Benassal, i d’allí ixen el 1838 i 1839 cartes seues dirigides a Van Halen sobre el tracte als presoners de guerra. També la Junta Superior de govern es va reunir diverses vegades a Benassal, al Palau de Grau, car el secretari, Rafael Ramdeviu, era gendre del propietari. Al final de la guerra Serrador es va acollir a indult, i Cova va fugir a França amb els seus soldats. Benassal va perdre el títol de “reialista” i la seu del Registre de la Propietat, que s’anomenava Comptaduria d’hipoteques. El 1843 torna Cova, i el Serrador s’aixeca en armes, de manera que els liberals van construir un nou mur de protecció del poble el 1844, abans d’exterminar la majoria de carlins: el 14 i 15 de maig morien succesivament als termes de Vistabella i de Vilafranca Cova i el Serrador, que per ordre del general Villalonga van ser duts a soterrar a Benassal. Un fet semblant va passar el 1849, a la guerra dels Matiners: el cap Buena va donar mort al comandant liberal del poble. Els soldats el van perseguir fins que va morir amb els seus a la Segarra de Vilar de Canes. Els seus cossos també els van dur a Benassal. Era la fi dels carlins locals, tot i que a la tercera guerra carlina encara va haver algun episodi com la nit de Montesinos, o el carlí Francesc Miralles, que va viure prou anys com per a veure l’entrada al poble dels requetés de la IV Divisió de Navarra el 1938.